Escola

Correspon a l’educadora assegurar que es produeixin els aprenentatges necessaris per a viure en societat mitjançant una intervenció activa, planificada i intencional. Per això, el nostre centre té en compte els següents principis bàsics:

Partim del nivell de desenvolupament de l’alumne.

La nostra intervenció educativa es basa en les possibilitats de raonament i aprenentatge que té cada alumne segons el seu nivell de desenvolupament.

Partim dels coneixements previs amb els què els alumnes arriben a l’escola.

L’inici d’un nou aprenentatge escolar es realitza sempre a partir dels conceptes, representacions i coneixements que ha construït l’alumne mitjançant les seves experiències prèvies. Aquests coneixements li serveixen com a punt de partida i instrument d´interpretació de la nova informació.

Assegurem que els aprenentatges siguin significatius.

El material d’aprenentatge presentat per les educadores és motivador, atractiu,... té un sentit pel nen/a.

L’ intervenció educativa té com a objectiu prioritari possibilitar que els alumnes realitzin aprenentatges per sí mateixos.

S’ha de potenciar la memòria comprensiva dels alumnes. Es tracta d´aconseguir que els nens/es aprenguin a aprendre.

L’ intervenció educativa és un procés d’interactivitat mestre-alumne o alumne-mestre.

A l’educació escolar s´ha de distingir entre allò que l’alumne sap fer i aprendre amb l’ajuda d’altres persones, i allò que és capaç de fer i aprendre tot sol. Les educadores intervenim precisament en aquelles activitats que un alumne encara no és capaç de realitzar per sí mateix, però que pot arribar a solucionar si rep l’ajuda pedagògica convenient.

Com què el nen/a no capta analíticament (per separat) la realitat sinó que ho fa per totalitats on destaquen objectes concrets, que tenen significat per ell si li satisfà alguna necessitat, donem importància a la globalització, és a dir, a la construcció de situacions on els jocs i les accions estimulin en el nen/a diversos paràmetres a la vegada.

Totes les educadores tenim clar el caràcter global que ha de seguir la nostra actuació educativa al llarg de tota l´etapa, fent programacions que actuïn com a eixos globalitzadors i implicar els objectius, continguts i activitats dels tres àmbits d´experiència que emmarquen l´etapa.

El nostre paper com a educadores consisteix en facilitar la realització d´activitats i experiències que, connectant al màxim amb les necessitats, interessos i motivacions de l´infant, l’ajudin a aprendre i a desenvolupar-se.

Donat que la forma essencial d’activitat del nen/a és el joc, utilitzem aquest com a recurs metodològic bàsic.

El joc serveix, per una part, pel desenvolupament sensorial, muscular, motor, i per la coordinació; i, per altre part, per desenvolupar l’originalitat, la capacitat intel·lectual i la imaginació. També té un caràcter de valor social, ja què contribueix a la formació d’hàbits de cooperació i ajuda, d’enfrontaments amb situacions vitals, etc.

Les activitats i experiències presentades tenen un caràcter fonamentalment lúdic ja què estan basades en el joc.

Un nen/a no pot gaudir de la vida de la classe si no se sent en confiança i seguretat, si no se l’escolta i se’l reconeix com a individu.

El grup classe es compon d’infants diferents els uns dels altres. Cadascú d’ells té les seves necessitats afectives pròpies, la seva personalitat, el seu passat, el seu ritme de vida. Sense perdre de vista la col·lectivitat, les intervencions de l´adult són individualitzades. Encara que a l’aula es treballi en grups autònoms, cada individu ha de poder localitzar a l’adult per a sol·licitar la seva intervenció. L’ intervenció immediata satisfà plenament; mentre que la intervenció diferida, deguda a que l’educadora no està disponible, ensenya de manera progressiva el respecte cap als altres i les regles de la vida en comú.

L’educadora capta la personalitat de cada nen/a mitjançant:
- L’observació continuada en classe: com s’organitza, les seves formes de treball, etc.
- Informes, constantment actualitzats, efectuats sobre l’actuació dels nens/es, no només a classe sinó amb els altres adults del centre.
- Les relacions amb els pares, capaços d’explicar amb només una paraula el comportament inhabitual d’un nen/a (naixement d’un germanet, viatge del pare...).

Per a què existeixi un clima de seguretat es requereix una seguretat material i física. Els nens/es coneixen a tots els adults de l’escola, els seus noms, el lloc on es troben habitualment, etc.

També tenen punts de referència sobre l’espai i així van fent seva la classe, l’escola, el grup-classe, els voltats...Tot això, proporciona als infants una llibertat de desplaçament satisfactòria que els assegura una bona autonomia.

L’acollida dels primers dies fomenta el sentiment de seguretat. A l’inici del curs l´aula està preparada de manera que al nen li resulti agradable, que trobi objectes nous i altres ja coneguts amb la finalitat de què el nen no es trobi perdut a l´aula.

Quan un nen/a assisteix per primera vegada al centre, se li permet que porti algun objecte: nino de peluix, cotxe, nina... Aquests objectes familiars signifiquen un punt d´unió amb casa seva, que facilita l’adaptació als llocs desconeguts i a les persones noves.